El com: les diferents maneres d’entendre el món de la biblioteca

En Jordi Bosch, director de la Biblioteca del Sud de Sabadell, feia un tweet enjoassat en referència a la meva estada els EUA que dóna peu a aquesta entrada.

captura-de-pantalla-2016-09-29-a-les-20-39-08

Què fan els americans que no fem nosaltres? Bona pregunta. Doncs per ara no he pogut observar que facin res diferent però sí que hi ha diferències en la manera de fer-ho. No és tracta del què sinó del com. Els panys de les portes s’obren al revés fent girar la clau en sentit antihorari, obren les finestres de dalt a baix i no de dret a esquerra (o a la inversa), posen primer el mes i després el dia quan donen una data, als comerços les cues les fan de costat i no de cara a la caixa, el vàter està ple d’aigua abans de fer-lo servir (ple d’aigua vol dir mitja tassa plena, no una miqueta com els nostres), posen els adjectius abans dels noms (habitualment, i no com nosaltres que ho fem de tant en tant), les claus d’aigua de les aixetes estan damunt de l’aigüera i no en enganxades a l’aixeta, per tant, el moviment de rotació és diferent ja que giren sobre el seu eix vertical i no sobre l’eix horitzontal, i tants d’altres exemples petits, insignificants, però que fan que et falli el sentit comú, que fan que hagis de pensar per un segon “estic tancant la porta o l’estic obrint?”, pensar abans de fer qualsevol acció que en el nostre entorn tenim automatitzada. Els panys s’obren amb clau i quan gires l’aixeta surt aigua però com ho has de fer perquè això succeeixi, ja és una altra cosa.

Dimecres vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una formació sobre serveis a les escoles per a bibliotecaris de la Brooklyn Public Library. El contingut era l’habitual: qui som, què fem, etc., i els serveis no eren res extraordinari (cerca d’informació, tertúlia literària, etc.), però com aprenien aquells bibliotecaris era completament diferent a com ho fem nosaltres, i la seva concepció de la biblioteca com a servei i, per extensió, la seva concepció de la vida, també.

img_4954

En una altra ocasió detallaré el contingut de la sessió i quins serveis ofereixen a les escoles, però ara vull parlar de la dinàmica de la formació i de la manera d’entendre el món de la biblioteca.

La formació va ser teòrica, tot i que de tant en tant hi havia exercicis pràctics.

Les bibliotecàries del School Outreach Service, les conductores de la sessió, varen comentar que la primera cosa que cal fer quan es fan xerrades per a infants i joves és presentar-se un mateix i presentar la biblioteca:

  • Qui sóc? Això vol dir nomcognomscàrrec que ocupo a la biblioteca.
  • On treballo? Això vol dir nom de la biblioteca on treballo, adreça, com arribar-hi amb transport públic horaris d’obertura al públic.
  • Què fem? Això vol dir serveis bàsics de la biblioteca.
  • Què els hi podem oferir? Això vol dir serveis dirigits al segment de la població amb qui estic parlant.

Tot això ho hem d’explicar en un màxim de 5 minuts i de manera actractiva ja que estem competint amb en Justin Biber, els Knicks, el Pokemon Go o Zara.

img_4982També cal donar-los sempre documents per la biblioteca (encara que els llencin! Encara que no arribin a casa!): fulletons, punts de llibre, carta de serveis, etc. Ells, per exemple, donen punts de llibre i una publicació quadrimestral que autoediten, Off the shelf (Exemple en PDF Tardor 2015. Només que mireu aquesta publicació entendreu perfectament com de diferent fan les coses). Si a més parlem amb un adult (un mestre, un pare, un bibliotecari escolar), també li donarem la nostra targeta de presentació perquè ens recordi i pugui contactar amb nosaltres sempre que ho vulgui. Quants bibliotecaris a casa nostra tenen targeta de presentació? Aquí, tots i pagades per la pròpia biblioteca.

Doncs bé, va arribar el moment de la pràctica, i en què va consistir? En explicar-nos entre nosaltres tot això que acabo de detallar, però no com ho fem a casa nostra en modus “estic-en-un-curs-amb-bibliotecaris-companys,-i-ho-faig-com-de-broma-perquè-ho-ha-dit-la-profe,-però-sé-que-és-un-assaig-i-que-no-tinc-alumnes-i,-per-tant,-sé-que-no-serveix-per-res-i-quan-ho-hagi-de-fer-en-una-escola-ja-ho-faré-bé“, sinó de debò. I després va sortir una voluntària i ho va fer davant de tots nosaltres com si realment fóssim alumnes.

La relació entre els serveis, el màrqueting i les vendes és molt evident. Tot i que són un servei públic i tenen clara quina és la seva funció, es venen tal com ho faria una empresa privada. La idea és captar usuaris amb les mateixes estratègies que les empreses capten clients: per la via de la seducció. La seducció, la professionalitat i la feina ben feta, però primer ha d’entrar pels ulls. Aquesta visió del món condiciona molt com desenvolupen la seva feina. En qualsevol xerrada, presentació o trobada que fan, encara que només tinguin 10 minuts per explicar quelcom sempre reserven uns minuts per donar la informació bàsica de la biblioteca que comentàvem abans. Mai donen per suposat que els usuaris/possibles usuaris la saben.

Qui som? On ens pots trobar? En quins horaris?

Tenen una mentalitat cultivada en el màrqueting i la publicitat que en la nostra societat, i dins de l’administració pública, no tenim. És cert que les coses han anat canviant en els darrers temps a casa nostra, que s’han anat important algunes de les estratègies com ara petits anuncis sobre els serveis o les activitats en format vídeo o eslògans en clau publicitària, però d’alguna manera no està en el nostre ADN.

Un altre exemple d’aquesta manera diferent de fer les coses és la importància que donen a les presentacions orals. De fet, tots sabem que els americans són molt bons en aquest àmbit, només cal recordar les presentacions de Steve Jobs cada vegada que Apple treia un producte nou. Ho són perquè s’han preparat durant tot el seu període formatiu, des de l’escola fins a la universitat, i perquè coninuen fent-ho a la seva feina.

Així, una part de la sessió va estar dedicada a com preparar bones presentacions en públic: definir els objectius, tenir clar el públic a qui ens adrecem, programar el temps i practicar una i altra vegada fins a tenir-la interioritzada. I per què? Doncs perquè potser aquells deu minuts que tenim amb un grup de pares, d’alumnes o de professors seran l’única oportunitat que tindrem per parlar amb ells i cal que el nostre missatge es transmeti adequadament. M’agrada aquesta idea ja que t’obliga a plantejar-te tota la presentació de manera diferent.

I si només tinguéssim una oportunitat?

 

 

Advertisements

One thought on “El com: les diferents maneres d’entendre el món de la biblioteca

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s