Amor a primera vista: una visita a la Boston Public Library

De vegades un s’enamora. Passa quan es trepitja Boston: una petita ciutat, tranquil·la, acollidora i de mida humana. Passejar pel campus de Harvard és una pura delícia i t’entren unes ganes irremeiables de recloure’t a estudiar que no saps d’on surten. Hi ha llibreries a tord i a dret, de tots els tipus i per a tots els gustos. De fet, Boston, és la ciutat amb més llibreries per habitant de tots els Estats Units (2,34 llibreries per cada 10.000 habitants, segons un estudi de SmartAsset). M’atreviria a dir que no només és una qüestió de quantitat, sinó que també són les millors! El Boston Common i el Boston Public Garden són espais preciosos, fins i tot en dies tan grisos i freds com dóna el desembre; l’esplèndida Commonwealth Avenue i el Port conviden a fer el passavolant, tot transportant-te a l’època victoriana. No m’estranyaria que en qualsevol moment pugui aparèixer la meravellosa figura Olive Chancellor de Les Bostonianes de Henry James, interpretada per Vanessa Redgrave.

img_1718

I si algun edifici cal visitar és la Boston Public Library. Amb raó surt a totes les guies! De manera que, com a bona bibliotecària, vaig fer-hi cap de seguida. Confesso que ho desconeixia tot d’aquesta biblioteca, i hi vaig anar més com una visita natural que no per un interès particular. La zona on està situada és molt bonica. Quan passes l’Old South Curch i veus l’edifici quedes profundament impactat per la seva sòbria majestuositat. De fet, fa pensar en l’Stephen A. Schwarzman Building de la New York Public Library, però sense les escales imponents ni els lleons. Abans d’entrar-hi, aturada al semàfor, una dona em va dir plena d’orgull: “és la biblioteca pública més antiga dels Estats Units.” Jo no en tenia ni idea; però és veritat. Boston va ser la primera ciutat en tenir un sistema de biblioteques públiques municipals i gratuïtes ja l’any 1848. De fet, actualment, amb 24 biblioteques, és el tercer sistema bibliotecari pel que fa a documents per al préstec (23 milions), per darrera de les joies de la corona: la New York Public Library, i la Library of Congress a Washington.

img_1721

Un cop a dins, uns arcs i unes escales de marbre, magníficament il·luminats, et donen la benvinguda. Passada la cafeteria, et trobes davant un claustre preciós i esplèndidament ben cuidat. Al centre, un petit jardí i una font. Pels voltants, sota les arcades, taules i cadires per llegir tot gaudint del silenci. En aquesta zona també hi ha un restaurant, un d’aquells de mudar, amb estovalles blanques que arriben fins a terra i un petit bouquet de flors a cada taula.

Si travesses el claustre, arribes a un distribuïdor que fusiona l’edifici antic, obra de Charles Follen McKim, amb l’edifici nou creat l’any 1972 per Philip Johnson, i acabat de renovar l’estiu del 2016 per l’estudi d’arquitectura William Rawn Associates. El pas de la zona antiga a la nova està tan ben fet que sembla natural, de fet no n’ets conscient fins que et dius “Ep! Què ha passat aquí? On sóc?”.

A la planta baixa del nou edifici hi ha les novetats, la recepció i el bar. És un espai obert que es comunica amb les sales de ficció i amb el distribuïdor, i que permet l’accés a les tres plantes i al subterrani que configuren la biblioteca. Hi ha un bar, una zona de pas, unes taules per trobar-se amb amics, saludats i coneguts, i malgrat tot, el silenci té  una gran presència. No pas perquè la gent no parli, sinó perquè el silenci s’ha tingut en compte com un element molt  important a l’hora de dissenyar la remodelació de la biblioteca. De fet, tot són espais oberts, a excepció de la sala infantil i de la juvenil, que poden tancar les portes si volen, però que no ho fan perquè els materials utilitzats en la construcció absorbeixen el soroll. I us ben asseguro que a la sala infantil no són gens estrictes amb aquesta qüestió, els nens corretegen i s’expressen amb tota naturalitat.

img_1731

Una altra cosa meravellosa d’aquesta biblioteca és la seva llum. Hi ha una combinació extraordinària de llum natural i llum artificial, sense generar ombres ni dificultar la lectura. Els ordinadors estan en una zona més resguardada per garantir-ne un bon ús, però la llum és tan diàfana i agradable que no t’adones de  que es tracta d’il·luminació artificial.

Els espais estan realment pensats per als usos que cal fer-ne: zones d’estudi amb taules individuals o de dues persones, butaques per llegir, tauletes de cafè per una lectura informal, taules de treball en grup i, fins i tot, petites sales per a reunions de treball, tot emulant les que trobem a les oficines.

img_1774

img_1752

La sala juvenil combina diferents espais per així donar resposta a les necessitats dels joves: una zona per xerrar i menjar (oh, sí, menjar!) que imita les taules del típic dinner americà, una sala de videojocs amb grans pantalles, una zona amb sofàs per parlar amb els amics o compartir moments de lectura informal, taules de jocs, taules d’estudi, ordinadors… L’Allison, una de les bibliotecàries juvenils que molt amablement em va obrir les portes de la sala que en aquell moments estava tancada, em va explicar com funcionava la Teen Zone, quines activitats oferien i com treballaven amb els joves. La Boston Public Library és un altre exemple de biblioteca que aposta pel perfil del bibliotecari juvenil, perquè comprenen que els adolescents i els joves tenen unes necessitats específiques i, per tant, calen professionals especialitzats per atendre’ls.

img_1771

La sala infantil és una monada i també està magníficament ben dissenyada.

img_1757

La separen de l’exterior uns vidres màgics que engoleixen el soroll, com si fossin forats negres: a una banda, els nens descobrint els llibres i l’espai, les mares xerrant i vigilant els que ploren, els que corren, els que riuen…; i a l’altra banda, silenci amb persones que llegeixen, treballen i estudien tranquil·lament. Ep! I amb les portes obertes!

Tal com entres, a mà dreta s’hi troba l’espai dels petits lectors, o el que nosaltres coneixem com bebeteca. Llibres pels lectors de la seva edat, un espai molt ample per jugar i descobrir, i unes butaques-balancí per adormir els petits quan estan cansats. Al centre, hi ha un espai per explicar contes amb una gran butaca al mig que sembla sortida del berenar dels bojos de l’Alícia i, a l’esquerra, estanteries fetes a la mida dels nens perquè puguin agafar els llibres que desitgin de manera autònoma. Entremig dels prestatges hi ha passadissos secrets que permeten traspassar nous horitzons i perdre’t pel laberint de llibres.

Tot sota la mirada còmplice d’uns cadells de lleó que conviden els infants a descobrir la lectura i gaudir-ne. Al fons, hi ha taules per als més grans, per estudiar, fer els deures, o bé perquè les mares donin dinar o berenar als més menuts. Sí, de nou, menjar a la biblioteca (visca!). On és el problema?! Tenen una sala polivalent tancada que destinen a fer activitats grupals. La Theresa tot just fa dos anys que hi és, però amb un somriure d’orella a orella em va explicar com treballaven, i els fantàstics avantatges del nou espai acabat d’estrenar.

img_1807

I la biblioteca continua i continua! La mediateca, la sala d’empresa i emprenedoria, l’auditori…

A què espereu, ja heu comprat el bitllet d’avió per venir a Boston i visitar-la?

img_5693

img_5688

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s