El Sistema de Biblioteques Escolars de la ciutat de New York: una entrevista a Richard Hasenyager, Jr.

Un dels reptes que té Catalunya com a futur país és el desplegament d’una xarxa sòlida i útil de biblioteques escolars. No és una qüestió menor perquè determina el tipus de sistema educatiu que volem per als nostres infants i joves i, conseqüentment, la societat que volem ser. La presència de biblioteques escolars facilita l’accés a la informació i al coneixement, i permet que els individus desenvolupin pensament crític adquirint noves idees que ens facin afrontar els reptes actuals i de futur. Són un dels elements bàsics per despertar la curiositat i per al desenvolupament. Aliment per a la creativitat.

duda1

La realitat és que les nostres biblioteques escolars es troben en un moment molt crític, malgrat els esforços i els recursos emprats per al desplegament del programa Biblioteca Escolar Punedu, que va impulsar el primer tripartit l’any 2005 i que va acabar abruptament el 2011 amb les retallades del govern de Convergència i Unió com a conseqüència de la crisi.

New York és una ciutat estimulant que bull de coneixement i talent. Què podem aprendre del Sistema de Biblioteques Escolars que impulsa l’Oficina de Serveis Bibliotecaris del Departament d’Educació (DOE) dirigida per Richard Hasenyager, Jr.? Quines sinergies s’estableixen entre la biblioteca pública i la biblioteca escolar? Com han afrontat la crisi econòmica? Quins reptes tenen per al futur?

Amb moltes preguntes al cap, el passat 4 de gener vaig entrevistar-me amb Richard Hasenyager, Jr. a les dependències municipals, al Civic Center (Lower Manhattan).

richardHasenyager, llicenciat en Educació, màster en Biblioteconomia i Documentació i doctor en Ciències de la Informació, dirigeix l’Oficina de Serveis Bibliotecaris del Departament d’Educació de la ciutat de New York, des de fa cinc anys, però també va ser el director dels Serveis Bibliotecaris del Northeast Independent School District a San Antonio, Texas. És un home molt obert, amable i disposat a compartir la seva gran experiència amb nosaltres.

 

Com funciona el Sistema de Biblioteques Escolars a la ciutat de New York?

Per començar, New York és una ciutat única i la manera de funcionar de les biblioteques escolars també. Com t’he comentat anteriorment, he treballat a Texas, vaig créixer a Ohio i les diferents parts del país són molt diferents. Per tant, t’explicaré només la perspectiva de New York.

El Sistema de Biblioteques Escolars d’aquí depèn directament de l’Estat de New York. Som una oficina finançada per l’Estat de New York, la qual cosa vol dir que l’Estat assigna un pressupost al districte escolar perquè la nostra oficina pugui funcionar.

I com funciona l’Oficina de Serveis Bibliotecaris del Departament d’Educació de la ciutat de New York?

nyc_doe_logo_

La nostra oficina funciona amb un equip de 10 persones: un director, cinc coordinadors i 4 persones d’administració i suport. Jo sóc el director del Serveis Bibliotecaris del Departament d’Educació de la ciutat de New York. Tinc 5 coordinadors. Cadascun d’ells desenvolupa un paper molt concret i té assignada una zona de la ciutat: el Bronx, Manhattan, Queens, Staten Island i el sud de Brooklyn, i el nord de Brooklyn. Brooklyn té moltíssimes escoles i és per això que l’hem dividit en dos. De fet, en una ciutat tan gran com aquesta, encara farien falta més divisions. Queens n’és un altre exemple. També tenim 4 persones de duen a terme tasques administratives i de suport.

Quins són els vostres objectius i quins serveis oferiu?

L’objectiu principal de la nostra oficina és oferir assessorament i formació als bibliotecaris escolars o mestres que vulguin esdevenir-ne.

Pel que fa a la formació, anualment oferim uns 80 programes de formació diferents, entre els quals destaca la Conferència de la Tardor (Fall Conference) a la qual hi assisteixen 600 professionals de diferents àmbits, o l’Institut de Primavera (Spring Institute), només per a bibliotecaris, on hi participen unes 350 persones. La resta de l’any oferim petites formacions o grups de treball, sobre temàtica diversa, com ara el desenvolupament de la col·lecció o les fonts d’informació a internet. L’any passat vam oferir entre 75 i 80 formacions diferents.

En quant als serveis d’assessorament, tenim serveis per a nous bibliotecaris que inclouen visites in situ als seus llocs de treball, formació específica adaptada a les seves necessitats, i les parelles de bibliotecaris, on un bibliotecari expert i que fa anys que treballa en el sistema, exerceix de mentor de qui s’acaba d’incorporar. D’aquesta manera també fomentem la creació d’una xarxa de suport entre professionals.

També oferim serveis d’assessorament a les escoles per tal que puguin renovar biblioteques escolars, comprar mobiliari o planificar el servei que volen oferir (quina biblioteca volen tenir, quins objectius tindrà, quines activitats oferirà, etc.). També els ajudem a trobar candidats per entrevistar-los i contractar-los per a les seves biblioteques escolars.

A qui doneu suport?

Donem suport tant a centres educatius públics, que depenen del Departament d’Educació de la ciutat de NY, com també als privats. Els centres concertats es troben sota el paraigües del DOE, per tant, també treballem amb ells. Ara bé, el servei que oferim a les escoles concertades i privades és diferent, no tant actiu.

Hi ha 200 punts educatius (sites)* sota el control del DOE, cosa que vol dir que hi ha 650 escoles. Els punts educatius són com un gran campus. Cada punt educatiu té una biblioteca que pot donar suport a tots els centres; o bé, només a alguns en funció dels acords als quals arribin entre ells i els fons que cada centre vulgui destinar a la biblioteca escolar. També hi ha casos en què es comparteix una biblioteca escolar, però cada escola contracta el seu propi bibliotecari que donarà només suport a la seva comunitat educativa. Tota la contractació depèn de les escoles.

És obligatori que les escoles tinguin biblioteques escolars?

L’Estat obliga a les escoles públiques que ofereixen estudis secundaris, del grau 7 al 12, que tinguin biblioteca escolar. Això vol dir que si una escola ofereix estudis primaris i secundaris, obligatòriament ha de tenir una biblioteca. Actualment, però, aquesta llei no s’està complint. Els motius són diversos. Ara bé, el problema principal és que tenim més oferta que demanda, i no tenim suficients professionals per cobrir totes les places. Durant la crisi, ningú volia fer un màster en biblioteconomia perquè no hi havia llocs de treball disponibles. Però ha coincidit que ara s’han jubilat molts professionals i tenim un dèficit de bibliotecaris. Avui estem treballant amb diferents universitats que poden certificar la formació dels professors com a bibliotecaris per poder cobrir aquest dèficit.

Per llei el currículum escolar contempla la formació dels alumnes en competències relacionades exclusivament amb la biblioteca, com ara les competències informacionals?

No, la llei no contempla la formació de competències que estiguin únicament relacionades amb la biblioteca. Ara bé, sí que contempla l’aprenentatge per projectes, i la biblioteca escolar pot ajudar al desenvolupament d’aquests facilitant fonts d’informació de qualitat, ensenyant els alumnes com fer cerques i citar la informació, i avaluant-los en aquestes competències. A secundària és diferent, ja que els alumnes han d’acabar el seu període formatiu havent adquirit habilitats de recerca, que inclouen la selecció de recursos, la cerca d’informació i les citacions bibliogràfiques. És per això que en aquests nivells és obligatori tenir una biblioteca escolar.

Quina formació han de tenir els bibliotecaris escolars?

Als Estats Units, els bibliotecaris escolars han de ser mestres i tenir un màster de biblioteconomia per poder exercir. A New York, no cal que siguin mestres amb experiència pràctica, n’hi ha prou amb que tinguin formació acadèmica relacionada amb l’àmbit de les ciències de l’educació (Pedagogia, Educació Primària, Educació Especial, etc.) i amb les ciències de la informació, per tal que puguin accedir a places de bibliotecaris escolars.

A la ciutat tenim uns 350 bibliotecaris escolars certificats; la majoria d’ells treballen només en un punt educatius (site). Un dels nostres reptes recents ha estat aconseguir que els mestres es formin per a ser bibliotecaris escolars i obtinguin la certificació necessària. Com et comentava abans, treballem colze a colze amb les universitats i la relació amb aquestes és diferent en cada cas. En alguns casos, bequem els mestres perquè puguin fer els estudis, en altres casos tenim convenis amb universitats que estableixen que elles cedeixen els espais, mentre que nosaltres abaratim els costos de les matrícules universitàries.

La feina de bibliotecari escolar està reconeguda? És una feina de qualitat?

Els bibliotecaris escolars tenen el mateix sou que els mestres i són un membre més de la comunitat educativa, com ho és el professor de matemàtiques o el de llengua. Els bibliotecaris escolars formen els estudiants i treballen en col·laboració amb altres professors. De fet, el bibliotecari escolar desenvolupa un rol de líder ja que desenvolupa tasques de coordinació amb altres mestres, té relació amb els pares i participa activament en l’educació dels infants i joves. Els nostres estudis demostren que si som capaços de convèncer els mestres amb més capacitat de lideratge perquè se certifiquin com a bibliotecaris escolars, la biblioteca s’acaba transformant en un dels elements més importants de l’escola i del pla educatiu del centre. També ens mostren que el rendiment escolar millora en aquests centres, en comparació amb aquells que no tenen biblioteca o en els quals el bibliotecari escolar té un paper més secundari i de suport. Hi ha bibliotecaris molt compromesos que tenen hores de classe amb els alumnes, tot i que n’hi ha que només donen suport als altres mestres quan aquests ho sol·liciten.

Disposeu d’un catàleg col·lectiu per a totes les biblioteques escolars?

No existeix un catàleg col·lectiu pròpiament dit. Tenim un sistema de gestió bibliotecària comú, Follett Destiny, però només el fan servir 170 escoles perquè cada escola és lliure de prendre les seves pròpies decisions. Aquest sistema no disposa d’un mòdul de circulació per gestionar el préstec entre institucions, però com a mínim tothom el fa servir i podem obtenir informes de totes les biblioteques.

school-library-system

Col·laboreu amb les biblioteques públiques per oferir serveis a les escoles?

Sí, treballem conjuntament amb les tres xarxes de biblioteques públiques de la ciutat (New York Public Library, Brooklyn Public Library i Queens Library). Un dels programes que duem a terme conjuntament és MyLibraryNYC; probablement és el programa que més impacte ha tingut, i en el qual hem col·laborat més intensament les quatre institucions. Les biblioteques també participen en el Summer Reading. A més, les biblioteques tenen les seves activitats per a les escoles (School Outreach Programs), on la relació s’estableix directament entre la biblioteca i l’escola, amb independència dels programes de col·laboració que tenen establerts amb nosaltres.

Alguns mestres que treballen a New York m’han comentat que les biblioteques escolars estan desapareixent perquè la col·laboració amb la biblioteca pública funciona tan bé que no necessiten tenir-ne de pròpies. És cert? Quin és el teu punt de vista sobre aquesta qüestió?

No hi estic d’acord. Durant la crisi, les escoles han hagut de gestionar el pressupost en condicions adverses i és possible que algunes hagin decidit prescindir de la biblioteca. Però actualment tenim més bibliotecaris escolars treballant dels que teníem fa quatre anys, malgrat continuem tenint moltes vacants. També observem un major compromís amb les biblioteques escolars per part dels càrrecs de direcció del Departament d’Educació i del Districte. És cert que hem passat per una època difícil però aquest ha estat un dels grans reptes que hem afrontat, i crec que estem millor.

És cert que les biblioteques públiques ofereixen serveis a les escoles, però una biblioteca escolar té les seves pròpies funcions que difereixen de les de la biblioteca pública. Per exemple, el personal de les biblioteques públiques no té formació en àmbits de l’educació, no saben com funciona una escola, no coneixen el programa educatiu de cadascuna d’elles, etc.

Col·laboreu amb el Departament de Cultura?

No col·laborem amb el Departament de Cultura. Funcionem de manera independent perquè tenim els nostres codis educatius que guien les nostres accions. Col·laborem amb les biblioteques públiques directament i amb alguns museus, com ara l’American Museum of Natural History, la New York City Historical Society o el Jewish Museum.

Amb qui sí col·laborem és amb el Metropolitan New York Library Council, una altra oficina estatal que ofereix serveis d’assessorament en l’àmbit de les biblioteques universitàries i de les biblioteques especialitzades. La nostra organització i totes les biblioteques públiques de la ciutat en som membres. Ofereixen recursos per a projectes de digitalització, formació continuada per a professionals, etc. Són una altra organització a través de la qual l’Estat de New York dóna suport a les biblioteques.

metro

Quin és el principal repte de futur que afronta l’Oficina de Serveis Bibliotecaris?

A curt termini, el principal repte és augmentar el nombre de bibliotecaris escolars per tal que es puguin cobrir els llocs de treball vacants als diversos punts de la ciutat. Cal tenir en compte que New York és una ciutat molt gran i, de vegades, ens trobem professionals que no estan disposats a anar a treballar a dues hores de casa seva. És per això que estem intensificant la col·laboració amb les universitats. Enguany es graduaran 15 bibliotecaris escolars, la majoria dels quals treballen en una biblioteca i que estan acabant la seva formació per obtenir la certificació necessària**.

Moltes gràcies pel teu temps i per compartir la teva experiència i coneixements amb nosaltres. 

 

Potser amb en Richard ens trobarem a Barcelona a l’estiu, on hi passarà uns dies de vacances amb la seva família. Abans de marxar, però, vaig tenir l’oportunitat de perdre’m per una exposició meravellosa amb quadres d’estudiants novayorquesos entre 5 i 18 anys. Una delícia que em fa somriure quan penso amb la Vashti i la seva exposició de punts!***

img_5846

ALGUNES CONCLUSIONS

  • L’única manera de garantir que totes les escoles i instituts tinguin una biblioteca escolar funcional és que sigui obligatori per llei.
  • El compromís polític és imprescindible perquè es pugui expandir i consolidar un sistema de biblioteques escolars de qualitat. On són l’Enric Prat de la Riba i l’Eugeni d’Ors del nostre temps? Cal determinació i fermesa per constuir aquest sistema, tal com es va fer fa cent anys amb la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Mancomunitat de Catalunya.
  • És urgent que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya reconegui la figura del bibliotecari escolar com una especialitat necessària per fer funcionar l’escola. Això vol dir crear places i assignar un sou equiparat al dels mestres. A Catalunya hi ha molta gent que tira endavant projectes de gran envergadura voluntàriament, però les biblioteques escolars són una necessitat bàsica del sistema educatiu. Cal abocar-hi recursos.
  • Necessitem un pla per formar bibliotecaris escolars, no n’hi ha prou amb el Màster de Biblioteques i Promoció de la Lectura. Un any no és suficient perquè els bibliotecaris adquireixin coneixements profunds de Ciències de l’Educació, ni perquè els mestres s’especialitzin en Biblioteconomia. Calen intineraris específics per a professionals amb una formació tan diferent.
  • Les biblioteques públiques hem d’ampliar els serveis que oferim a les escoles, més enllà de les visites escolars i les recomanacions. Formació, recerca, promoció de la lectura. Com? Això ho veurem en el proper post.
  • Si voleu treballar de bibliotecari/ària escolar, a què espereu? Compreu un bitllet d’avió i cap a New York que hi falta gent!

 


* Antigament, els centres educatius eren molt grans, amb molts alumnes, però amb les reformes educatives es va decidir fer centres més petits, ja que diferents estudis demostraven que el rendiment dels alumnes era més alt si el centre era més petit. Els grans edificis es van dividir i ara poden acollir entre dos i onze centres educatius diferents. És per això que tenim 200 sites i 600 escoles.

** L’Oficina de Serveis Bibliotecaris del Departament d’Educació ofereix, als mestres o bibliotecaris que volen treballar com a bibliotecaris escolars, la possibilitat de fer-ho si es matriculen a la universitat i es comprometen a acabar els estudis en tres anys.

*** Reynolds, Peter H. El punt. Barcelona: Serrers, 2005. ISBN: 978-84-848-8168-1.

dot

 

Advertisements

One thought on “El Sistema de Biblioteques Escolars de la ciutat de New York: una entrevista a Richard Hasenyager, Jr.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s