La biblioteca i els joves: tres elements clau per a l’èxit

Un dels principals motius professionals que m’han portat fins a New York és observar com funcionen les seccions juvenils de les biblioteques públiques d’aquesta ciutat i conèixer com atrauen i fidelitzen el públic juvenil. En aquests mesos he parlat amb bibliotecaris juvenils i he descobert la seva activitat diària, he entrevistat a responsables dels serveis centrals de les tres xarxes, per fer-me una idea de les línies estratègiques de cadascuna d’elles, i he visitat moltes biblioteques amb secció juvenil i sense.

Durant aquest temps he estat pensant com hauria de funcionar la sala juvenil d’una biblioteca pública. Al meu parer són fonamentals tres elements imprescindibles:

  • Un bon fons per a joves.
  • Un espai propi.
  • Uns professionals especialitzats.

Abans de marxar estava convençuda de la necessitat dels dos primers, ara considero imprescindible també el tercer.

En la literatura angloamericana sovint es distingeix entre tweens (pre-adolescents, entre 10-12 anys), teens (adolescents, entre 13 i 17 anys) i young adults (joves adults, entre 18 i 24 anys). Aquests tres grans grups tenen necessitats diferents i, per tant, hem de pensar a qui estem adreçant el nostre “servei jove”. La majoria de biblioteques de New York estableixen que la Teen Room, o espai per a joves, s’adreça principalment als adolescents. Els tweens encara se’ls considera infants, tot i que en determinats casos tenen el “privilegi” d’estar amb els grans, i els young adults ja se’ls considera adults.

adolescents

Els adolescents són els usuaris que sovint desapareixen de les biblioteques, ja que no hi troben res que pugui resoldre les seves necessitats vitals. Solen rebutjar tot allò que pertany al seu món d’infants, senten un amor-odi pel món dels adults al qual volen pertànyer, però del que necessiten allunyar-se per tal de no ser com els pares; i tenen, a més, una gran necessitat de socialitzar.

Les nostres biblioteques no estan pensades per donar resposta a cap d’aquestes necessitats i és en aquest grup de joves en qui cal centrar els nostres esforços professionals.

Hem de deixar d’entendre l’adolescència com una etapa passatgera, “ja passarà aquesta etapa, ara està a l’edat del pavo”, considerar-a una més en la vida d’una persona i atendre-la.

UN BON FONS PER A JOVES

Les biblioteques no tenen sentit sense un bon fons. No cal tenir molts llibres, només cal tenir-ne de bons. La selecció de la col·lecció juvenil és un procés imprescindible en la construcció d’un servei de qualitat, que ha de respondre a les necessitats dels usuaris a qui s’adreça, així com a les seves demandes. Com puc saber quins documents necessiten els joves que venen a la meva biblioteca? No hi ha dubte, els he de conèixer i pensar:

  • Quin tipus d’informació necessiten el seu dia a dia?
  • Quins interessos i aficions tenen?
  • Quines preferències literàries tenen i quines lectures els podem descobrir?

Si parlem d’adolescents, està clar que el seu dia a dia està estretament relacionat amb l’institut i, per tant, una de les primeres necessitats formatives tindrà a veure amb el currículum acadèmic i el seu futur tant en l’àmbit educatiu com en l’entorn professional. Això vol dir:

  • Documents sobre matèries curriculars ja siguin llibres, fonts de referència, recursos electrònics de qualitat, etc. Cal, també, informació sobre com preparar un treball acadèmic, com cercar la informació i com citar-la (competències informacionals).
  • Informació sobre futurs estudis (formació professional o universitària): Què puc estudiar? On? Què necessito per accedir-hi? Quants anys de formació es requereix? Quin títol tindré quan acabi els estudis? Quines sortides professionals m’ofereixen aquests estudis triats? Si he de fer proves d’accés, quines són i com puc preparar-me? On i com puc aconseguir una beca?
  • Informació sobre el mercat laboral: Què hi ha? Com hi puc accedir? On m’he d’adreçar? Com he de redactar el meu currículum vitae? Com he de preparar les entrevistes de feina?

A banda, hem de satisfer les necessitats individuals que tenen a veure amb la vida privada de cadascú i, sens dubte, les necessiats literàries, motiu pel qual haurem d’incloure:

  • Documents que permetin aprofundir en els interessos i les aficions de cada individu. Per exemple, si tenim un adolescent que li agrada la pintura necessitarà llibres que li expliquin com treballar amb diferents materials o, potser, necessitarà informació sobre cursos de pintura.
  • Documents que donin resposta a les qüestions de la vida privada dels adolescents, com ara el sexe o la relació amb els pares.
  • Llibres d’imaginació: novel·la, poesia, teatre…, actuals o clàssics, alguns respondran a les seves demandes i d’altres a les necessitats que observi el bibliotecari que hi està en contacte, tal com fem amb els altres col·lectius d’usuaris.

Tenim tendència, en les nostres biblioteques, a delegar en els joves la compra de llibres, segurament per manca de coneixement del mercat editorial juvenil o dels llibres que poden ser d’interès per a ells. Naturalment és necessari recollir les propostes dels joves, però hem d’estar prou formats per determinar la qualitat i l’adequació pertinent de l’obra. De la mateixa manera que no omplim les biblioteques de llibres de Disney, tampoc l’hem d’omplir de llibres juvenils d’escassa o nul·la qualitat. Necessitem més cursos de literatura i necessitem llegir més; comprometre’ns amb els nostres usuaris i esdevenir bons lectors perquè només així podrem aconsellar-los quan ens ho demanin i fe’ls-hi propostes suggerents i alternatives a les seves lectures habituals. És cert que no tenim temps per llegir-ho tot, però podem crear grups de treball amb d’altres professionals per abordar aquesta qüestió, tal com fa la New York Public Library amb el comitè de bibliotecaris que tria els millors llibres juvenils publicats durant l’any.

UN ESPAI PROPI

Si he après alguna cosa durant aquests mesos és que no hi ha biblioteca juvenil/servei per a joves de qualitat sense un espai jove. Totes les biblioteques de New York i de Catalunya que fan accions potents amb els joves tenen espais específics per a ells. I és que els necessiten! El que fan, com és comporten, com es relacionen, com es comuniquen, etc., és molt diferent de com ho fan els infants i els adults i, per tant, no els podem encaixar en espais que no els són propis, perquè aleshores els busquen fora de la biblioteca. Aquests espais són imprescindibles i han de tenir les següents característiques:

  • Ser independents de la sala infantil i de la sala d’adults. Recordem que els adolescents rebutgen el món infantil i el món dels adults. Si intentem encaixar-los en un espai que no poden fer-se seu, fugiran de la biblioteca.
  • Han d’estar dissenyats per satisfer les seves necessitats informatives però, sobretot, el seu desenvolupament físic i intel·lectual. Durant l’adolescència els joves busquen espais on socialitzar amb els amics per passar l’estona. No cal fer res extraordinari, només compartir el moment amb els altres. Pensem, on són els adolescents? En el cas americà, als dinners, a les grades dels camps de futbol, a les sales de jocs recreatius, al portal de les cases… És amb aquesta mentalitat que es dissenyen els espais per a joves en aquest país: reproduint els llocs més habituals de socialització a la biblioteca.
  • Personalitzables, que els joves els pugin sentir com a propis, que els puguin conquerir i transformar segons els seus gustos i interessos com fan amb les seves habitacions a casa dels pares.
  • Amb una normativa pròpia que limiti l’accés d’adults i infants (excepcions a banda) per transmetre la idea als joves que aquell és el seu territori.

En aquest sentit caldrà fer una revolució a Catalunya. Si apostem pels espais joves, caldran biblioteques que arquitectònicament contemplin aquests espais i, per tant, necessitarem canvis en el Mapa de Lectura Pública; canvis que determinin quants metres quadrats d’espai jove es necessiten en funció de la població, com ja es fa amb la resta d’usuaris. No es tracta només de metres quadrats, sinó que el disseny dels equipaments nous contempli, per llei, un àrea juvenil ben definida i exclusiva. Per exemple, la New York Public Library té com a política que totes les biblioteques que es remodelin passin a tenir una Teen Room, la qual cosa sol traduir-se en oferir tota una planta exclusivament pels joves. És obvi que no poden resoldre el problema als edificis antics, però sí poden garantir que els nous equipaments s’adaptin a la nova realitat.

UNS PROFESSIONALS ESPECIALITZATS

keep-calm-and-ask-a-librarian-6Per bé que hi ha espais joves molt potents que funcionen sense bibliotecaris penso que és imprescindible que creem i reconeguem el perfil del bibliotecari juvenil*: l’especialista en joves que coneix en profunditat els seus usuaris, els documents que poden satisfer les seves necessitats informatives i la literatura per als joves. Com a professió cal que apostem pels perfils especialitzats: si tenim usuaris amb necessitats específiques, necessiten professionals que puguin atendre i cobrir aquestes necessitats.

Només amb un coneixement profund podrem oferir serveis de qualitat i exercir la nostra professió de manera proactiva. Sovint amb els joves anem a remolc de les seves demandes, del que intuitivament creiem que pot interessar-los, però ens manca formació. I la solució no passa per un bibliotecari infantil i juvenil, sinó per dos professionals amb aptituds i coneixements diferents.

Potser algú pensarà que els adolescents no ens necessiten, que es poden autogestionar, i en part és veritat, però també ho poden fer els adults i no per això deixem de tenir bibliotecaris que els atenguin. Perquè, encara que sembli una obvietat, en una biblioteca el bibliotecari és una figura imprescindible: acompanya, aconsella, assessora i ofereix noves mirades sobre la nostra realitat, mirades que poden descobrir-nos nous camins extraordinaris. Per què hem negar-nos, doncs, a acompanyar els joves en aquest viatge?

yalibrarians2031-5921

També necessitem comptar amb altres professionals com educadors, dinamitzadors culturals i auxiliars de biblioteca, emulant la diversitat de professionals que treballen a la resta de la biblioteca. Sabíeu que a la NYPL tenen 60 bibliotecaris juvenils i 30 auxiliars treballant només amb els joves, distribuïts per les 92 biblioteques filials? Quants n’hi ha a les biblioteques del Consorci de Barcelona, a les de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona o a les de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya?

No tots els sistemes bibliotecaris de New York contemplen aquesta figura: de fet, la Queens Library no té bibliotecaris juvenils, sinó que dóna guies, instruccions i recomanacions als bibliotecaris generalistes perquè puguin atendre els joves. Ara bé, hi ha una gran diferència qualitativa del servei en comparació amb els altres dos sistemes que sí en tenen. A la Brooklyn Public Library i a la New York Public Library els bibliotecaris juvenils reben formació específica, fan reunions de treball, i col·laboren entre ells. Aquesta és, sens dubte, una de les claus del seu èxit.

Com podem aconseguir l’especializació de bibliotecari juvenil?

Per una banda, els estudis de grau de Biblioteconomia i Documentació** haurien d’incloure assignatures que permetessin construir aquest perfil. També seria convenient crear un màster de bibliotecari especialista en serveis als joves i oferir formació literària.

D’altra banda, caldria crear llocs de treball específics per llei. Per exemple, una plaça de bibliotecari infantil o una plaça de bibliotecari juvenil, i no una plaça de bibliotecari. Oi que als directors se’ls exigeix una formació determinada i unes qualitats i capacitats concretes? Doncs hem d’exigir el mateix a la resta del personal bibliotecari.

I AIXÒ ÉS TOT?

Last but not least, cal comptar amb els joves perquè participin activament a la biblioteca, implicar-los en consells assessors i que ens expliquin què necessiten, en què podem millorar, que formin part de la presa de decisions estratègiques de la biblioteca. O sigui, fer tàndem amb ells per millorar els nostres serveis.

teens

Com va dir Edward R. Murrow:

Good night, and good luck…

bibliotecaris juvenils!

 


* En un altre post ja parlaré amb detall de les aptituds, característiques, habilitats i formació que han de tenir els bibliotecaris i els auxliars juvenils.

** Sé que formalment s’anomenen d’Informació i Documentació, però com va dir un company de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, sóc una de les d’abans, una clàssica.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s