El perfil del bibliotecari juvenil

En la darrera entrada d’aquest blog vaig parlar dels tres elements imprescindibles per al bon funcionament d’una biblioteca juvenil: la col·lecció, l’espai i els professionals. Avui vull centrar-me en aquests darrers.

A les biblioteques de Catalunya no han existit perfils especialitzats segons les necessitats dels usuaris. La categorització del personal s’ha fet entre bibliotecaris, auxiliars de biblioteca i subalterns, amb uns requeriments formatius diferents en funció de la categoria laboral. Els bibliotecaris s’han diferenciat com a directors de biblioteca o tècnics bibliotecaris; de manera que podem trobar directors diplomats en Biblioteconomia i Documentació, directors llicenciats en Documentació, directors graduats en Informació i Documentació o directors amb una doble titulació de les anomenades. Tanmateix, l’antiga llicenciatura estava específicament pensada per formar els professionals en àmbits de la gestió de centres de documentació, però ara la diplomatura i el grau tenen un perfil eminentment tècnic. O sigui, que una persona estudia el mateix per ser director o bibliotecari.

team

La realitat a les biblioteques públiques és ben diferent de la plantejada en l’àmbit universitari. A peu del canó, tots som conscients que els diferents grups d’usuaris -a grosso modo infants, joves i adults- requereixen perfils professionals diferents, tant en formació com en aptituds. La manca de concens en aquesta qüestió ha abocat les biblioteques a adoptar les solucions més adients per a cada context. Així, trobem biblioteques on el personal bibliotecari rota per les diferents àrees, mentre que d’altres mantenen el personal fix i, a la llarga, l’especialitzen en la tasca assignada. Entrem en el debat de l’especialització: calen bibliotecaris especialistes pels diferents públics: infants, joves, adults? Calen bibliotecaris especialistes per les diverses matèries: literatura, ciència, filosofia, història…?

ESPECIALITZACIÓ DEL PERSONAL

Dels pros de l’especialització destaquen:

  • team-1Major coneixement de l’usuari i de les seves necessitats.
  • Major coneixement del fons adreçat a aquell grup d’usuaris.
  • Atenció personalitzada de l’usuari i millora de la qualitat d’aquesta.
  • Formació especialitzada i aprofundiment en els coneixements.
  • Augment global del coneixement que acumulen el conjunt de treballadors d’una biblioteca.
  • Més capacitat per resoldre problemes concrets relacionats amb l’atenció d’un grup determinat d’usuaris.
  • Més presència de recerca especialitzada en diferents àmbits de la professió (més articles teòrics, més corpus).
  • Major evolució dels serveis adreçats a un col·lectiu determinat com a conseqüència de l’augment de professionals especialistes que hi treballen i dels avenços teòrics de la recerca.

Dels contres de l’especialització destaquen:

  • team-2Manca de flexibilitat, impossibilitat de canvi de llocs de treball dins la mateixa biblioteca.
  • Manca d’una visió holística de l’organització. Conseqüentment, major necessitat de coordinació amb la resta de l’equip.
  • Desconeixement de la feina dels altres.
  • Dificultats per resoldre situacions conflictives que quedin fora de l’àmbit de coneixement de cada professional.
  • Competència/comparació entre especialitats (unes percebudes com a més importants que les altres).
  • Necessitat d’un major nombre de professionals treballant a la biblioteca.

Segurament, ni l’especialització absoluta ni la manca d’aquesta són una bona solució per gestionar bé les biblioteques. Necessitem personal expert que pugui atendre els diferents col·lectius amb coneixement de causa, i una persona o un equip reduït de persones amb visió global que coneixin com funciona la institució i les necessitats del conjunt d’usuaris. Els primers podrien ser els bibliotecaris infantils, juvenils i d’adults, especialistes en diferents gèneres literaris i en diferents àmbits del coneixement, etc. Els segons serien els càrrecs directius o de gestió.

Els tres sistemes de biblioteques públiques de New York aposten per l’especialització, tant del personal bibliotecari, l’auxiliar i el subaltern. Per exemple, la New York Public Library compta amb 25-30 bibliotecaris juvenils i 30 auxiliars de biblioteca especialitzats en joves.

Les funcions que ha de desenvolupar el bibliotecari juvenil són les mateixes però adaptades als joves. Així, doncs, tenim:

  • Promoure l’ús de la biblioteca entre els joves.
  • Dissenyar activitats per a joves.
  • Oferir serveis bibliotecaris per a joves relacionats amb la lectura, la cerca i els recursos d’informació. Això inclou el servei de referència per a joves (entrevistes, assessorament i consultes).
  • Formar els joves en l’ús del catàleg i en la cerca d’informació a internet i a bases de dades especialitzades.
  • Col·laborar amb altres agents locals relacionats amb els joves: escoles, associacions locals, empreses i administracions públiques.
  • Fomentar l’alfabetització digital i proporcionar formació tecnològica adequada als joves.
  • Desenvolupar la col·lecció jove i gestionar les donacions.
  • Donar a conéixer el fons adreçat als joves mitjançant guies de lectura, centres d’interès o activitats específiques.
  • Atendre el servei de préstec.
  • Col·laborar activament a les xarxes socials de la biblioteca.
  • Altres funcions que li siguin atribuïdes.

En quant a la formació, a banda de l’específica en biblioteconomia i documentació, destaquen els coneixements sobre:

  • El món dels joves: desenvolupament físic i psicològic, relacions familiars i d’amistat, interessos, necessitats, etc.
  • La literatura juvenil clàssica i actual.
  • L’educació en l’etapa pre-adolescent, adolescent i universitària, i les necessitats d’informació associades a cadascuna.

teens

També és necessària la disposició i la voluntat de treballar amb i per als joves. Tots els bibliotecaris juvenils amb qui m’he entrevistat segueixen un determinat patró: són extrovertits, atrevits i amb mentalitat jove, dinàmics i amb les mans obertes cap a ells i al seu món; però mai condescendents. I molt important, tot i que tenen una gran flexibilitat i empatia són capaços de readreçar comportaments inapropiats, si cal, sense convertir-se en figures paternalistes i autoritàries.

És necessari que el COBDC lideri una comissió per debatre sobre la necessitat de perfils especialitzats a les biblioteques públiques, juntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Biblioteques de Barcelona, i les universitats (UB, UOC). Aquesta és una de les tasques del Col·legi.

El reconeixement del perfil de bibliotecari juvenil ens permetrà millorar els serveis per a joves, com també ho farà el del bibliotecari infantil que fa tant temps que reclama el BibBotó, el Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC. Perfils per respondre a les necessitats de dos grups d’usuaris ben diferents: els infants i els joves, o sigui: pre-adolescents, adolescents i joves adults.

 

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s