Entrevista a Caitlyn Colman-Mcgaw, directora del Young Adult Educational Programming, Young Adult Programming Department de la NYPL

caitlynUna tarda d’hivern ens vam trobar amb la Caitlyn Colman-McGaw, directora del Young Adult Educational Programming, Young Adult Programming Department de la New York Public Library, per parlar sobre els serveis als joves que ofereixen les seves biblioteques.

Em va citar a la biblioteca de Washington Heights que acaben de renovar i té un espai jove petit però adaptat a les necessitats d’aquests usuaris. L’acompanyava la seva assistent que tot just s’acabava d’incorporar a la feina. Són un equip jove, no arriben als 35 anys. La Caytlin en fa dos que dirigeix aquest servei i està intentant transformar la dinàmica de treball dels bibliotecaris juvenils potenciant el treball en equip i la creativitat.

A. Planificació estratègica

Quins són els principals ojectius estratègics de la New York Public Library en relació als joves pels propers quatre anys?

planifLa biblioteca té una visió estratègica més àmplia que contempla bàsicament l’alfabetització de 0 a 5 anys com a principal objectiu a assolir en els propers anys. Actualment, l’únic objectiu estratègic relacionat amb els joves és ajudar-los a preparar els exàmens oficials d’accés a la universitat. En aquest sentit, proporcionem informació general sobre l’accés a la universitat als adolescents de 8è a 10è curs: què vol dir anar a la universitat? Quins tràmits s’han de fer? On s’han de dirigir? Etc. Més endavant els ajudem a preparar els exàmens d’accés a la universitat, els ensenyem a redactar treballs acadèmics i els informem sobre com poden obtenir finançament per als seus estudis. El Department of Education ens ha format per entendre el funcionament del sistema universitari a la nostra ciutat, i gràcies a l’ajuda dels seus assessors hem pogut tirar endavant aquest programa. Ara estem creant materials per a tots els bibliotecaris juvenils de la NYPL per tal que puguin oferir aquest servei als seus usuaris. Una de les nostres prioritats és que aquesta informació sigui accessible en diferents llengües oficials de la ciutat, a banda de l’anglès: castellà, xinès, italià, rus, coreà i el crioll francès.

També estem centrats en l’alfabetització digital d’aquest col·lectiu, motiu pel qual en els darrers anys hem tingut moltes activitats relacionades amb programació, ús dels ordinadors, etc. L’ideal seria que aquests objectius s’incloguessin explícitament a la planificació estratègica, però malauradament no és així, sinó que es troben inclosos en d’altres de més generals. També és important que els joves puguin dir la seva en la planificació, que aquesta reculli les seves necessitats i demandes, que participin en el procés de redacció d’aquest document tan important que acaba essent la guia de treball d’una biblioteca o d’una xarxa de biblioteques.

B. SOBRE L’OFICINA DE SERVEIS ALS JOVES

Quin és el principal objectiu de l’oficina que dirigeixes? Es tracta d’un servei central per a totes les biblioteques de la xarxa?

nypl_logoEl nostre objectiu principal és elaborar activitats educatives per als adolescents, tot i que no han de tenir un component educatiu més enllà d’encoratjar els joves a fer alguna cosa a la biblioteca. També donem suport a les biblioteques. De fet, treballem més amb els bibliotecaris juvenils que són qui realment coneixen els usuaris, que no pas amb els joves. Els ajudem, els oferim formació, els empoderem, per tal que puguin desenvolupar la seva tasca amb la màxima comoditat possible.

El nostre focus està posat en les biblioteques, no en les escoles. L’oficina de serveis a les escoles (Outreach School Office) és qui fa la captació als centres educatius i qui crea sinèrgies entre els mestres, els bibliotecaris escolars i la biblioteca pública.

Som un servei central que marquem els estàndards i les fites que la NYPL ha d’assolir en relació als joves, però tanmateix, actuem com una oficina de suport donant resposta a les necessitats de cada filial.

Quins serveis oferiu a les biblioteques?

Des de fa dos anys coordinem un grup de treball de bibliotecaris juvenils que té com a finalitat compartir experiències i fomentar el treball en equip entre les diferents biblioteques. També programem formació específica per a ells i proposem activitats que creiem interessants per al públic juvenil.

Quantes persones hi treballeu?

Actualment som 2 persones treballant exclusivament per als adolescents i els joves. A banda, hi ha una oficina com la nostra per als infants de 0 a 6 anys i per als infants de 6 a 12 anys. També hi ha un equip d’educadors que treballa directament amb els instituts programant activitats fora de l’horari escolar, equip que bàsicament desenvolupa activitats relacionades amb la informàtica i els vídeojocs, i amb qui nosaltres col·laborem puntualment.

En total estem parlant d’unes 40 persones, però nosaltres som les úniques que treballem per als adolescents.

Oferiu serveis a les escoles o a altres institucions externes, com ara centres penitenciaris, centres de dia o albergs?

No, de fet no. Com et comentava tenim altres departaments que es dediquen exclusivament a això. Les biblioteques, però, també treballen amb les escoles. Periòdicament s’hi posen en contacte per oferir-los visites a la biblioteca o nosaltres anem a veure’ls per explicar als alumnes què els podem oferir des de la biblioteca pública.

Treballem amb el Department of Education en una iniciativa conjunta amb la Queens Library i la Brooklyn Public Library: MyLibraryNYC.

C. ELS PROFESSIONALS

Quants bibliotecaris i auxiliars juvenils treballen actualment a la Queens Library?

Ara mateix tenim 60 bibliotecaris juvenils treballant a les nostres biblioteques i 30 auxiliars especialitzats en aquest públic.

Teniu reconegut el perfil del bibliotecari juvenil? Creus que és necessari tenir professionals amb diferents perfils per treballar amb joves i per treballar amb infants? Per què?

Sí, és molt important perquè necessitem bibliotecaris amb una formació i un bagatge diferent per treballar amb adolescents.

librarians

Quines característiques i habilitats han de tenir els bibliotecaris juvenils? Els demaneu algun tipus de formació específica, com ara coneixements sobre literatura juvenil, o experiència prèvia treballant amb joves?

En primer lloc, t’han d’agradar els joves. És molt difícil treballar amb aquest col·lectiu si no t’hi sents a gust, si no comparteixes afinitats amb ells. També has de ser molt resilient ja que sovint les activitas no funcionen i has de tornar a començar des de zero. És important conèixer la teva col·lecció i quine usos en fan els joves. Per últim, crec que un bibliotecari juvenil ha de tenir molta curiositat, moltes ganes per aprendre coses noves.

No els demanem una formació específica relacionada amb els joves, perquè no tots els màsters en biblioteconomia i documentació tenen assignatures adreçades a aquests usuaris. En el meu cas particular, vaig fer unes assignatures de temàtica jove i tinc un certificat que m’acredita a treballar amb ells, però no és habitual. I, com et dic, varia d’una universitat a una altra. M’encantaria que fos així, llavors els nostres bibliotecaris tindrien més recursos per afrontar el dia a dia i realitzar la seva tasca.

Oferiu formació específica als bibliotecaris juvenils que s’incorporen a la New York Public Library?

Sí, reben un curs de formació de 6 sessions sobre el funcionament general de la biblioteca, el desenvolupament dels adolescents, literatura juvenil, recursos per a joves, etc. També estem elaborant un vídeo de benvinguda per a les noves incorporacions.

Crec que tan important és oferir-los una formació inicial, com una continuada per tal que puguin anar actualitzant els coneixements i resolent els problemes amb què es troben en la pràctica diària. En aquest aspecte encara hem de millorar.

També volem instaurar la figura del “bibliotecari mentor” que ajuda els nous bibliotecaris que s’incorporen i resol els dubtes que puguin tenir en el dia a dia.

Teniu altres professionals treballant amb els joves, com ara educadors, professions, treballadors socials, etc.?

Actualment tenim tutors i proveïdors externs que treballen amb joves a la biblioteca. Els ofereixen serveis que nosaltres no podem oferir-los perquè requereixen coneixements molts especialitzats, com ara activitats de programació.

D. COL·LECCIÓ

Com construïu la col·lecció juvenil: des dels serveis centrals, de manera descentralitzada des de les biblioteques, mitjançant un grup d’experts…? 

La política actual de la New York Public Library és tenir una col·lecció flotant, de manera que els llibres circulen d’una biblioteca a l’altra en comptes de comprar còpies per a cadascuna d’elles. Aquesta política dificulta molt saber quins llibres tens a l’abast dels teus usuaris i quins no. En tot cas, és responsabilitat del bibliotecari saber quins són els llibres més populars en cada moment i quins surten més en préstec. En funció d’això, poden indicar quins llibres s’haurien adquirir o demanar-los per préstec interbibliotecari.

books

Els serveis centrals són qui efectuen les compres a un únic proveïdor que també serveix a la Brooklyn Public Library. Tenen un equip que tria els documents, però també tenen en compte les peticions dels bibliotecaris que treballen a peu del canó. Disposen de 3 especialistes encarregats de la compra de materials per a joves que bàsicament adquireixen tot allò que està disponible al mercat.

Treballeu amb editors i llibreters per construir la col·lecció?

Pel que fa a la compra no, però treballem amb els editors per organitzar visites d’escriptors a les biblioteques.

E. ACTIVITATS

Quines són les activitats per a joves que tenen més èxit a la New York Public Library? Per què?

Les activitats més existoses són aquelles que es realitzen de manera periòdica i constant al llarg del temps. La periodicitat és el que aconsegueix fidelitzar els usuaris.

Des de fa 13 anys, fem una activitat anomenada Anti-Prom dirigida a joves d’entre 12 i 18 anys del col·lectiu LGBTI. Contractem un DJ i s’organitza una nit de ball a la biblioteca de la 42, l’Stephen A. Schwarzman Building. Té molt èxit i atrau a molts joves de tota la ciutat.

Teniu activitats adreçades a joves amb necessitats especials i per aquells que ni treballen ni estudien?

Sí, fem activitats adreçades a joves amb necessitats especials, però depenen de cada biblioteca i de la sensibilitat i formació dels professionals que hi treballen. Una de les nostres biblioteques ofereix activitats de programació i videojocs accessibles per a joves amb discapacitat visual. Un dels grans problemes de la NYPL és l’accessibilitat; molts dels nostres edificis no compleixen les lleis que proteixeixen els americans amb discapacitats, és un aspecte que hem de millorar.

Pel que fa a les activitats adreçades als joves que no treballen ni estudien, i per aquells que estan en centres penitenciaris, tenim un departament específic que s’ocupa d’ells. Hi ha biblioteques que col·laboren amb albergs per a adolescents i hi envien bibliotecaris que fan hores del conte i d’altres activitats similars.

Treballeu amb altres institucions com ara museus o associacions locals per oferir serveis de més qualitat als usuaris?

Sí, col·laborem amb diferents museus, amb el Zoo del Bronx, l’American Museum of Natural History, amb les oficines de l’ajuntament que treballen amb joves, i amb totes aquelles institucions que volen desenvolupar projectes comuns amb nosaltres.

F. ELS JOVES I LA BIBLIOTECA

En la teva opinió, quines necessitats tenen els joves i com les pot satisfer la biblioteca?

Crec que el més important és que tinguin un espai propi, no necessàriament silenciós, que el facin seu i on se sentin acollits. També calen bibliotecaris juvenils. Actualment tenim molt personal especialitzat però no tenim prou espais joves, més aviat són una excepció. Això sí, tenim la política d’incloure un espai jove a totes les biblioteques que es renoven.

Quines estratègies feu servir per atraure el públic jove?

El més important és sortir a buscar joves als instituts, explicar-los què fem i intentar seduir-los. Hem de canviar la mentalitat, pensar que no cal fer totes les activitats a la biblioteca, potser hi ha altres espais, com ara a les instal·lacions de les associacions locals o al carrer mateix. El més important és que un bibliotecari si vegi implicat.

Com us comuniqueu amb els joves: xarxes socials, web, cara a cara?

Intentem estar molt presents i ser molt visibles. Cal que tinguin el seu espai físic i virtual a la biblioteca i a través de les xarxes socials. Ens agradaria crear micro-vídeos per convidar els joves a les activitats, però, ara per ara, no tenim recursos per fer-ho.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s