Entre la manicura i la teràpia matrimonial encomanem les ganes de llegir

El 7 de setembre es va publicar a El País, l’article d’opinió Les biblioteques pervertides de Jordi Llovet com a reacció l’article Biblioteques: ja no només per anar a llegir on es parlava del futur de la biblioteca com un espai de creació i experimentació.

L’article del senyor Llovet és apocalíptic, reaccionari i reduccionista. Segons ell, en el futur, a les biblioteques no tindrem llibres sinó que hi anirem a pintar-nos les ungles. Llibres versus esmalt. O blanc o negre, sense matisos, quan la realitat és diversa i plural. La visió del present de les biblioteques que ens mostra està completament esbiaixada perquè dóna a entendre que l’única cosa que s’hi fa són cursos de cuina, castellers i tallers diversos. Fins i tot s’atreveix a dir que hi fem “assessorament matrimonial, atenció psicològica i Sturbucks[1], amb cafeteria i tot”, cosa que em fa sospitar que deu fer molts anys que no trepitja cap biblioteca pública. Com a molt, la personal o la de l’Ateneo, que no tenen res a veure, és clar. Tot i que estic convençuda que som molts els professionals que veiem amb bons ulls poder prendre un cafè mentre llegim un llibre -com d’altra banda es pot fer, de fa anys, a la British Library, la biblioteca nacional del Regne Unit, un dels referents del sector-, em sembla el missatge del senyor Llovet trampós i ofensiu. No faré una defensa aferrissada del nou model de biblioteca o Bibliolab perquè ben bé encara no sabem què és ni cap a on camina, però d’entrada sí que diré que l’article no m’agrada gens perquè és fals, injust, ple d’ignorància i prejudicis, i menysté la qualitat, el rigor i la implicació dels professionals que treballem a les biblioteques públiques.

Aquests dies em preguntava “Què fem a la biblioteca que provoca que el mestre Llovet faci un article com aquest?”. Mirant al meu voltant, mirant el meu entorn professional i el que fan els meus companys a les biblioteques públiques, constato que el que fem és, bàsicament, foment de la lectura. Ras i curt.

laboratoris

Laboratoris de lletres i imatges (Biblioteca Roca Umbert)

Les activitats amb més públic -si és que té cap importància el nombre de persones, el nombre de préstecs i les estadístiques en general- són els clubs de lectura i les hores del conte. Clubs de lectura de novel·la, de teatre, de pensament crític, de lectura fàcil, de còmic, per a adults, per a infants, per a joves, per a avis de les residències… Clubs de lectura conduits per lectors, a vegades de manera voluntària, per escriptors de renom del nostre país, per crítics de teatre o d’òpera, i per bibliotecaris que encomanen la seva passió per la lectura. Que trien els llibres amb cura, pensant què pot ser més interessant per als seus lectors i que llegeixen les obres atentament per poder-les comentar i explicar-les després. Hores del conte, la majoria realitzades per contacontes professionals, però també, en moltes biblioteques, pel propi personal, conscient que a través de l’oralitat és fan lectors, que la paraula i la veu són eines potentíssimes per encomanar les ganes de llegir, elevant les nostres emocions i la nostra passió, augmentant el nostre amor pels llibres i per les històries.

LECXIT_logo_pral

Programa LECXIT (Fundació Bofill)

Però encara hi ha més. Per aquesta convicció que els llibres són una eina de desenvolupament personal i de llibertat individual a la qual tothom hi hauria de tenir accés, anem a escoles d’alumnes amb necessitats educatives especials, i allà narrem històries a infants que ni tan sols poden moure’s, parlar o menjar per ells mateixos, encara que algú pugui pensar que no ens entenen i que no serveix de res, nosaltres estem convençuts que la lectura els alegra i ajuda a comprendre el món en què viuen. Organitzem grups de voluntaris, malgrat les dificultats enormes que suposa la Llei 25/2015, del 30 de juliol, de voluntariat i de foment de l’Associacionisme, per acollir programes com elLECXIT i contribuir a incrementar l’èxit educatiu a través de la lectura o per portar documents a casa d’aquelles persones que pels motius que sigui no poden venir a la biblioteca.

salt

Biblioteca Infantil i Juvenil d’en Massagran (Salt)

Fem coses tan estranyes com passar-nos la tarda llegint llibres amb els infants o realitzant activitats amb un component vivencial i d’experimentació que permetin als nostres usuaris descobrir lectures i llegir-les profundament (i gosem dir-ne laboratoris. Sí, laboratoris de lectura!). A vegades fem viatges en el temps i l’espai per conèixer en persona autors com Roald Dahl, Lola Anglada o Hans Christian Andersen.

I juguem, que Déu i el senyor Llovet ens perdoni. Juguem al Story Cubes o al Érase una vez per fer que la Salma (11 anys) i el seu germà Abdellah (9 anys) deixin de mirar la televisió tota la tarda i inventin històries. El resultat d’això és que els germans acaben passant la tarda buscant contes nous que explicaran un dia a l’hora del conte, davant de pares, infants i bibliotecaris. Tots els que hem explicat contes alguna vegada sabem com n’és de difícil posar-se davant d’un públic i despullar-se per narrar una història. Potser, el senyor Llovet, vulgui provar-ho?

20170703_171740

Canta’m un conte (Biblioteca Elisenda de Montcada)

Cantem i ensenyem cançons de bressol i jocs de falda als pares i als seus nadons perquè sabem que la lectura comença amb les paraules i amb la veu dels que cuiden de nosaltres. I és així com la Bruna, amb només 2 anys, sap llegir el seu nom a la coberta d’un conte que s’endú cofoia entre les mans.

Som capaços d’aliar-nos amb el ClijCAT i convèncer a polítics, consistoris, escoles, instituts i AMPAS per tirar endavant programes com Municipi lector, que garanteixi un compromís global de tot un poble o ciutat envers la lectura. Això, és clar, quan no estem entretinguts picant a la porta dels centres d’atenció primària per fer tàndem amb la biblioteca i impulsar Nascuts per llegir, un projecte que malauradament avui ja no es realitza per manca de diners per tirar-lo endavant amb uns mínims de qualitat.

També recomanem llibres als nostres usuaris quan venen al taulell de préstec, perquè sovint una lectura ens en porta una altra, i perquè als lectors ens agrada parlar de llibres i compartir-los. Organitzem trobades per grans i petits amb escriptors o il·lustradors, per sentir-los parlar de la seva obra, per fomentar que els usuaris els puguin fer preguntes o per escoltar com ens reciten les seves poesies.

Com podríem fer tot això sense un compromís ferm per la lectura?

Però la biblioteca no només és un lloc amb llibres a les prestatgeries, és un espai de cohesió social on els professionals treballem per aquells lectors forts i autònoms que saben què venen a buscar, sense necessitat de participar en les activitats, i, sobretot, per aquelles persones que provenen d’entorns lectors pobres, que no tenen un background lector suficientment sòlid perquè la biblioteca es pugui permetre el luxe de ser únicament un lloc amb prestatges i llibres.

Alguns dels nostres usuaris i, sobretot, alguns que no ho són, necessiten que els ajudem a descobrir què poden trobar en els llibres, i per a què els pot servir la lectura. I això ho fem mitjançant les activitats que a vegades s’escapen de la idea tradicional del què ha de fer la biblioteca. Al Bronx, a la biblioteca de Pelham Parkway-Van Nest, la Pamela Cora fa moltes Pizza Parties i activitats de costura per aconseguir una relació de confiança prou sòlida amb els adolescents per recomanar-los obres de clàssics que està convençuda que han de conèixer. A Queens, a Far Rockaway, en Brandon, informàtic reconvertit en bibliotecari, té una estació de ràdio i un billar, però cada dia fa que els nanos que entren a la seva biblioteca dediquin 15 minuts a llegir o a fer deures, perquè sap que això els pot salvar la vida i els pot oferir un futur que les condicions socials i econòmiques del seu entorn no els ofereix. I és que al final, el que fem és treballar per construir ponts de confiança i un vincle amb l’usuari per poder parlar de llibres, de cultura i d’art.

A les biblioteques també lluitem contra la desigualtat tecnològica. Sí, fem cursos d’alfabetització digital perquè tothom sàpiga fer servir un mòbil, preparar un currículum amb el Word o cercar informació a internet. Perquè encara que la tecnologia ens sembli una banalitat i fem una defensa aferrissada de tot allò que és analògic, no podem tenir les mateixes oportunitats que els altres si no coneixem l’entorn digital. Per estrany que a algú li pugui semblar, a casa nostra, no al Bronx de New York, no, a Catalunya, encara avui hi ha persones que no tenen internet o ordinador, i si no fos per les biblioteques no hi podrien accedir fàcilment.

img_1558

Discovery Center (Queens Library Central)

Els llibres no desapareixeran de les biblioteques perquè són el que ens mou i el que ens diferencia dels altres serveis públics, però cal tenir en compte que, a banda de la lectura literària, també hi ha la lectura dels coneixements que requereix activitats de dinamització diferents. En aquest sentit, podem explorar la ciència i els llibres de coneixements a partir de la vivència de realitzar experiments a la biblioteca o descobrir l’art a través dels cinc sentits. I si ens fixem en d’altres països no els va gens malament fent activitats “extra-bibliotecàries”. Al Japó, per exemple, els nivells lectors són propers al 90% i biblioteques tenen sales de ping-pong, videojocs i un espai per tocar música rock. Serà gràcies al foment de la lectura que es treballa a consciència des de diferents àmbits? Aquí estaria d’acord amb el senyor Llovet quan reclama un replantejament de la formació literària que reben els alumnes a l’escola. Per mi, el més greu és la incapacitat d’estimular les ganes de llegir de manera autònoma un cop ja han après la mecànica de la lectura.

Les biblioteques que jo habito, les que són per mi un referent, aquelles que duc al cor, són així i estan poblades per professionals que llegeixen tant com poden, que van a clubs de lectura en les seves estones lliures, que van a seminaris i trobades per intercanviar opinions sobre les novetats, que van a fires del llibre nacionals i internacionals, que recomanen llibres, que es formen en cursos i jornades professionals sovint impulsades i realitzades des de les pròpies biblioteques, i que ho fan plantant cara als reptes i les dificultats que tenen les biblioteques: pressupostos baixos, personal canviant més o menys preparat, i administracions que tenen els seus plans de futur i les seves reticències a col·laborar.

Cor-Can-Butjosa

Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa

I sí, senyor Llovet, no ens plantegem prestar llibres als usuaris sinó que els prestem perquè fem tot el possible perquè els siguin atractius i perquè la gent en demana. Imagini’s que fa uns dies una menuda de tres anys venia a buscar El punt, un àlbum il·lustrat meravellós de Peter H. Reynolds, perquè l’havíem explicat a l’hora del conte feia dues setmanes! De fet, des del taulell de préstec, el millor lloc per copsar el pols de la biblioteca i els usuaris que hi tenim, veig moltes persones que se’n van amb un, dos, tres o deu llibres sota el braç. Si no és llegeix no és pel que es faci a la biblioteca, ans al contrari. Ja m’agradaria veure els nivells lectors del nostre país sense la gran tasca que fem per democratitzar i facilitar l’accés a la lectura, una lectura plural, diversa i rica, malgrat les dificultats de compra directa que tenim i la configuració de les col·leccions que sovint són homogènies atès als llistats pre-seleccionats de llibres, que són la base de les nostres adquisicions. Potser podrem revertir-ho amb les subvencions per compra directa de la Generalitat de Catalunya que des de les biblioteques hem acollit amb il·lusió.

Per acabar, i per al·lusió a la biblioteca on treballo i a la meva persona, un parell de coses més.

Malauradament, a la Biblioteca Elisenda de Montcada no hi tenim el fons Masoliver. Segons em costa, perquè jo ni tan sols hi treballava quan es van dur a terme les negociacions, es va lluitar per acollir-lo. De fet, la biblioteca es va fer més gran del què tocava segons el Mapa de Lectura Pública perquè es creia que hi anirien els llibres de Juan Ramón Masoliver, cosa que finalment no va passar.

Vull aprofitar l’avinentesa per explicar millor la meva visió de les biblioteques actuals i de futur perquè tots sabem que la informació que surt als diaris passa per mans periodístiques i té unes dimensions predeterminades que no permeten incloure tot el que un ha dit. Aquí, com que és el meu blog, no tinc ni pressa ni límit d’espai i ho puc fer.

llegirPer mi les biblioteques públiques són un espai de foment de la lectura perquè entenc que aquesta, com ja he dit, és una eina de creixement personal i de llibertat individual. De fet, crec que llegir és l’única cosa que ens pot fer veritablement lliures i és per això que intento encomanar la meva passió per la lectura que ens permet entendre’ns i entendre el món. El millor regal que em van fer els meus pares i els meus mestres va ser ensenyar-me a llegir i despertar-me el cuc de la curiositat per descobrir, crear i aprendre. És per això que també entenc que les biblioteques públiques són un espai de formació, descoberta i desenvolupament personal. També són per a mi, un espai de cohesió social, el veritable servei democratitzador de la cultura (on si no podem treure llibres, pel·lícules, música en préstec o navegar per internet gratuïtament ?) i, entenc que la cultura és una de les eines més poderoses que tenim els humans per qüestionar-nos la societat en què vivim; serà per això que està tan menystinguda i devaluada socialment, no fos cas que muntéssim una revolució a través del foment de l’esperit crític.

Aquesta visió de la biblioteca pública i la lectura és la que ha marcat i marca la meva feina a la biblioteca, actualment l’Elisenda de Montcada i anteriorment a Can Butjosa. Totes les activitats que fem tenen com a pal de paller la lectura i cerquem camins de rajoles grogues que ens portin fins a elles. No en sé res de manicures, ni castellers, però puc parlar de Lola Anglada i com vam recuperar-la amb la Carme Sansa i l’Esteve Miralles a partir d’una lectura dramatitzada inspirada en les Memòries 1892-1984 que la Núria Rius i la Teresa Sanz ens van regalar. Puc parlar de Anthony Browne i Roberto Innocenti, i les seves il·lustracions carregades de detalls i símbols. De Kveta Pacóvska i la seva tasca immensa per apropar l’art als infants a través dels àlbums il·lustrats. Puc parlar de Roald Dahl i l’os del seu maluc que tenia damunt de la taula d’estudi. De la passió d’en Bastian pels llibres que el porta a robar La història interminable. D’Andersen i les seves relacions amb Dickens, del seu pas per Barcelona. De Kalandraka, A Buen Paso, Media Vaca o Joventut. De Sendak i les hores que passava mirant per la finestra quan era petit. I de biblioteques, les d’aquí i les d’allà. De la feina que fan les meves companyes i companys, a qui admiro, des de Parets del Vallès, Blanes, Palafrugell, Barcelona, Granollers, Cornellà, Santa Coloma de Farners, Salt, Esparraguera, Ripollet, Sabadell, Terrassa, Roquetes, Girona, Gelida, Badalona, Santa Perpètua de la Mogoda, Alcanar, Can Brians, i tots els que em deixo pel camí.

Captura de pantalla 2017-09-10 a les 8.59.58

Lectura dramatizada sobre la vida de Lola Anglada

El viatge professional a New York de setembre 2016 a maig 2017 va transformar en part la visió que tenia de les biblioteques perquè vaig ser conscient de la necessitat d’aquests serveis en entorns complexos amb moltes desigualtat socials i va treure’m certes manies burgeses sobre què han de fer o deixar de fer les biblioteques. Allà, si cal, les biblioteques t’ajuden a fer la declaració de la renta o t’indiquen llocs on pots dormir, dutxar-te o menjar si vius al carrer. És veritat que les realitats socials d’aquí i d’allà són molt diferents, i que, per sort, nosaltres tenim una xarxa social a través dels centres d’atenció primària, els Serveis Socials dels Ajuntaments o els centres cívics que donen suport a les persones en risc d’exclusió social, però també les biblioteques estem per disminuir les diferències econòmiques i socials garantint un accés igualitari a la cultura i al coneixement. Perquè les biblioteques són un lloc per viure, un lloc on ens hi podem sentir segurs i demanar confort perquè tenim la confiança que les persones que hi treballen ens acolliran, ens donaran el seu caliu i, qui sap, potser el senyor Llovet acabarà tenint raó, ens donaran un consell matrimonial en el moment en què més ho necessitem. Perquè allà hi tindrem el nostre bibliotecari de referència.

Per últim, vull acabar recordant les missions de la biblioteca pública recollides en el Manifest de la IFLA/UNESCO sobre la biblioteca pública i que són el far de la feina que hi desenvolupem:

  1. Crear i fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys.
  2. Donar suport tant a la formació individual i la formació autodidacta com a la formació acadèmica en tots els nivells.
  3. Donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu.
  4. Estimular la imaginació i la creativitat dels nens i les nenes i dels joves.
  5. Fomentar el coneixement del llegat cultural, la valoració de les arts, els descobriments científics i les innovacions.
  6. Facilitar l’accés a les expressions culturals de totes les manifestacions artístiques.
  7. Encoratjar el diàleg intercultural i afavorir la diversitat cultural.
  8. Donar suport a la tradició oral.
  9. Garantir l’accés dels ciutadans a tota mena d’informació de la comunitat.
  10. Proveir de serveis informatius adients a les empreses, a les associacions i als grups d’interès d’àmbit local.
  11. Facilitar l’aprenentatge en l’ús de la informació i dels mitjans informàtics per accedir-hi.
  12. Potenciar i participar en les activitats i els programes d’alfabetització per a totes les edats i iniciar aquestes activitats quan sigui necessari.

 


Algunes de les activitats i experiències que cito al llarg de l’article són:

  • Lectures a l’Escola d’Educació Especial Can Vila de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa.
  • Laboratoris de lletres i imatges de la Biblioteca Roca Umbert, Biblioteca de Sant Ildefons i Marta Roig.
  • La feina de la Biblioteca Infantil i Juvenil d’en Massagran realitzada per en Jordi Artigal i el seu equip.
  • Els Tallers de Jocs de Falda i el Bressol de Contes de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa.
  • Canta’m un conte de la Biblioteca Elisenda de Montcada.
  • Les Noves Espècies Literàries o el Qui és…? a les biblioteques Can Butjosa i Elisenda de Montcada.
  • Totes les biblioteques que fan clubs de lectura del tipus que sigui, trobades amb autors, presentacions de llibres, hores del conte, cursos d’alfabetització digital i programes com el Lècxit o Municipi lector.
  • Nascuts per llegir a la Biblioteca Comarcal de Blanes.
  • Les experiències de lectura i art de la Biblioteca Sant Ildefons.
  • Les jornades i cursos organitzats per la Biblioteca Xavier Benguerel, la Biblioteca Roca Umbert, la Biblioteca Rosa Sensat, la Biblioteca Sant Ildefons, la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa i altres biblioteques públiques catalanes.
  • Els seminari de literatura infantil i juvenil de la Biblioteca Rosa Sensat i les trobades a la llibreria Al·lots.
  • El servei a domicili que començarà enguany a les biblioteques de Sabadell.
  • Els viatges de l’Andana 9 i ¾ de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa.
  • Les tardes de jocs de taula a la Biblioteca Elisenda de Montcada, però també a la Biblioteca Ateneu d’Esparraguera, a la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa o a les biblioteques de Sabadell.
  • Totes les biblioteques que fan cursos d’alfabetització digital i que garanteixen l’accés a la tecnologia en contextos complicats com la Biblioteca Can Sant Joan de Montcada i Reixac.
  • Tots els professionals de les biblioteques que des de taulell parlant directament amb l’usuari o mitjançant guies de lectura i exposicions recomanen llibres als usuaris.

Si em deixo a alguna activitat o persona per ressenyar, disculpeu-me! En cap cas és voluntari.

[1] Què vol dir fer Sturbucks, d’altra banda?

Advertisements

4 thoughts on “Entre la manicura i la teràpia matrimonial encomanem les ganes de llegir

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s